QUÈ, QUI, QUAN, COM

No serem nosaltres els qui recordarem les coses que s'han fet malament al llarg de la negociació d'EU amb el Bloc. Entre altres coses perquè som dels que pensem que el resultat final ha pagat la pena. I així ho demostra la histèria del PP que, per primera vegada en dotze anys, nota que la cadira se li esvara. Evidentment, hi ha resistències internes a EU i al Bloc. Sincerament creem que estan més fonamentades en prejudicis que amb anàlisis seriosos. I també en postures molt ideologitzades i poc pragmàtiques. És el debat de sempre: buscar un equilibri entre la ideologia i els plantejaments estratègics, i el pragmatisme que demanda el dia a dia per actuar sobre la realitat i no només contemplar-la, encara que siga amb plantejaments crítics. Trobar l'equilibri no sempre és fàcil, però cal cercar-lo. I tan roín és escorar-se cap un costat com cap a l'altre. Els prejudicis ideològics d'un sector d'EU no tenen massa sentit amb un programa electoral pactat. I tampoc té sentit que alguns nacionalistes critiquen a EU argumentant que no és una formació d'obediència valenciana. Afirmar, ara i ací, que Glòria Marcos truca cada dia a Llamazares per demanar-li instruccions, no té ni peus ni cap. I dir que truca a Frutos és, directament, paranoia. Els riscos reals de la coalició no venen de la ideologia amb majúscula, sinó de la manca de coordinació. Eixe, al nostre entendre, és el principal repte. Coordinació per a saber què es diu, qui ho diu, quan es diu i com es diu. Sense exagerar, però evitant que grinyole la relació entre els dos partits de forma inncessària, per exemple, a causa de protagonismes personals. Nosaltres ja vam proposar la conveniència de fer una publicació conjunta amb participació de totes les forces presents en el pacte. I naturalment, amb un contingut consensuat.