ES POT SER MÉS MISERABLE? La crescuda de l’Ebre posa en perill diversos pobles que han hagut de ser evaquats i provoca inundacions a Navarra i Aragó. En les pròximes hores els problemes podrien traslladar-se a Catalunya. La reacció de Francesc Camps ha sigut reivindicar el transvasament de l’aigua de l’Ebre. Es pot ser més miserable? Què pensaria ell si vinguera una gota freda al País Valencià i els catalans i els aragonesos aprofitaren que els nostres pobles i els nostres camps estan anegats per preguntar-li a Francesc Camps per què no embassa l’aigua i deixa que se’n vaja i es perda en la mar?

Extret de www.jaentenimprou.org

Powered by Blogger

Punxa sobre la imatge de Máximo per veure-la sencera a El País

Powered by Blogger

Vist el logo i el "manual d'identitat corporativa" de Compromís només podem dir que és un treball gràfic molt millorable que no satisfà, ni de lluny, les nostres expectatives. Mal comencem...

"El presidente Camps ha dejado dicho que nada sabe de Terra Mítica, inmersa en una investigación judicial, porque no es «experto fiscal». Haberlo dicho antes. Si el personal llega a saber que no es experto fiscal, igual ni lo vota. Pero tampoco es ingeniero hidráulico y el trasvase del Ebro se ha apoderado de su vida. Ni es piloto de Formula 1 y ha logrado que el circuito urbano y señor Ecclestone, que forman una unión indisoluble, se apodere de las nuestras: el millonario inglés ya es como de la familia. El presidente es lo que es: presidente (y ya es bastante). Y un presidente posee unas elevadas cotas de responsabilidad. Entre otras cosas, responde del erario público, que ha de estar en la cima de sus incumbencias. Y de la sanidad, y la educación, y el medio ambiente, y la cultura y estas cosas que abraza el sector público cubriendo los huecos o en correspondencia con la sociedad civil. Otra cosa es que el presidente cargue sobre las espaldas de los consellers -existen muchos modos para desviar la responsabilidad- las decisiones y los compromisos, programáticos o no. O que pervierta el debate y persuada a la opinión pública de que, en determinados asuntos, las carencias de los valencianos provienen de Madrid: constituye la estrategia electoral por la que transita Camps y el PP desde la llegada a Madrid de los socialistas. Pero aunque el presidente dibuje un imaginario en el que su figura permanezca ausente -o por encima del bien y del mal- y los consellers aparezcan mordiendo el polvo callejero y mediático a diario y por delegación -o el mismísimo Zapatero-, el jefe del Consell mantiene en su naturaleza toda la responsabilidad. La responsabilidad política, que igual sirve para un roto que para un descosido. No es experto fiscal, pero poco importa. Ni músico, y opina de la orquesta del Palau de les Arts. Ni pintor, y colocó a De Felipe en el IVAM. Etcétera. El presidente de la Generalitat es eso: presidente. «Lo más grande en la vida», como dice orgulloso. Y ha de mojarse. Los fracasos también forman parte de las esencias presidenciales."

Jesús Civera a Levante-EMV. "Un experto fiscal en Terra Mítica" (14/02/2007)

Vicente Rambla, compara el pacte EU-BLOC amb Batasuna. [29/11/2006]

Extret de www.blocjove.org

Extret de Nocapencapcap

Pròximament...


Som simpatitzants d'EU i BLOC satisfets perquè aquestes formacions hagen pactat amb el Verds per crear Compromís pel País Valencià.
Veure més informació

Powered by Blogger

Heus ací el vídeo de "promoció turística" de Castelló que ha pagat la corporació presidida per Carlos Fabra i que està triomfant a la xarxa per "frikie". Respireu profundament...


Quin govern es formarà després de les eleccions?
PP
PSPV+EUPV+BLOC
PP en minoria
PSPV en minoria
  

dijous, 5 d’abril del 2007

WWW.CAMPSNO.COM

Hi ha teories per a tots els gustos. Segons uns, Camps és autista i, segons altres, simplement levita. Només es preocupa de la Fórmula 1 que és una mena de pagament en espècie a la família Aznar i de posar primeres pedres.

L'última primera pedra que ha posat ha sigut la del futur hospital de Gandia. Va arribar al lloc on suposadament es construirà, va mirar la pedra i li va dir: "En verdad en verdad te digo que tu eres piedra y sobre esta piedra edificaré mi hospital". I després se'n va anar amb la satisfacció que dona el treball ben fet.

Mentrestant, la casa sense agranar. A Castelló Carlos Fabra, que ha demostrat àmpliament al llarg de la seua vida que pot pactar qualsevol cosa amb qualsevol, no aconsegueix entendre's amb Camps. I no cal dir que a Alacant la guerra entre Zaplana i Camps va més enllà de la simple discrepància. La major part dels municipis de tamany mitjà està potes amunt per la incompetència dels campsistes. I també la ciutat d'Alacant. A València, ha sigut aparèixer Carmen Alborch i el contrast ha transformat la figura de la imbatible Riba Barberà en una antigor casposa embolcallada amb naftalina.

Diguem-ho clar: en el PP cada vegada són més els que comencen a desitjar que Camps perda les eleccions autonòmiques com única manera de refer el partit. De fet, als zaplanistes els fa tanta por que guanye com a nosaltres, que ja és dir. Per això, no s'ha de descartar que qualsevol dia es cree una pàgina semblant a la que els simpatitzants del PP han creat a Madrid contra Gallardón que es diu www.gallardonno.com i que paga la pena mirar. Perquè no un www.campsno.com?
Llegiu més...

dimecres, 4 d’abril del 2007

L'EBRE I EL METRO

Navarra, Aragó i Catalunya pateixen una riuada que ja ha provocat morts i pèrdues materials d'importància. Des de Madrid, el popular Arias Cañete ha tirat les culpes a Zapatero i des de la Comunitat Valenciana el mateix Camps s'ha encarregat de lamentar que l'aigua se'n vaja a la mar per a tornar a reclamar el transvasament de l'Ebre. Eixa és la solidaritat poc cristiana del PP amb les tragèdies alienes. I també la demagògia del PP que intenta fer creure que amb el Pla Hídric Nacional s'haurien evitat les inundacions.

Ahir ho comentàvem, però paga la pena repetir-ho: el déu del PP vullga que no vinga una gota freda a la Comunitat Valenciana i Camps no haja d'escoltar que el responsable és ell i l'acusen de malbaratar l'aigua per tirar-la a la mar.

L'actitud miserable del PP s'ha produït just el mateix dia que milers de persones han eixit al carrer per demanar responsabilitats per la mort de 43 persones en l'accident del metro de València. Curiosament, eixa fàbrica de demanar responsabilitats que és el PP no n'ha assumit cap ni una. I no estem parlant d'aigua que cau del cel, sinó de decisions politiques equivocades d'un govern equivocat que pensa més en el circ que en les persones.

A Camps ja no el suporten ni els seus. Ahir, Carlos Fabra va lamentar que ni ell ni el president foren capaços d'evitar la marxa del vicepresident Víctor Campos. La gent llesta fa això: assumeix retòricament una part de les responsabilitats perquè no es note massa que estan criticant a l'altre. Altres, menys primmirats, com el president de la Diputació d'Alacant, Joaquim Ripoll, van deixar ahir plantat a Camps amb l'excusa poc rebuscada d'anar a dinar amb un equip de bàsquet. I a València, Alfonso Rus es passeja com Àtila i cada decisió que pren transforma una agrupació local en una gestora. I és que este home està convençut que quan es tira un rot ha fet una tesi doctoral.

Llegiu més...

dimarts, 3 d’abril del 2007

ES POT SER MÉS INEPTE ?

Quan Lluís Llach cantava allò de “sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules”, es referia a Canal 9? Ho diem perquè la televisió autonòmica quan parla menteix, però quan calla diu veritats rotundes. Ahir ho vam poder comprovar en veure com el telenotícies relegava al final de l'informatiu la dimissió del vicepresident Victor Campos. La conclusió és evident: si va amagar la notícia és perquè els picava i els resultava incòmoda. Per tant: res de motivos personales i familiares.

Francesc Camps està demostrant ser un dels polítics més ineptes que han passat pel País Valencià. El vicepresident Víctor Campos, que és del seu bàndol, dona una portada per dir que se'n va a casa i el Miquel Peralta i la Gema Amor que són els submarins de Zaplana en el Consell, continuen tan feliços sense que ningú els tanque la porta en els morros. Com continua en el seu lloc Fabra, l'alcalde d'Oriola i tants altres.

I com no tenia prou problemes en els jutjats, Camps acaba de fitxar l'exalcalde de Pego Carlos Pasqual, un ecologista de pro que està a punt d'entrar en presó per les desfetes que ha provocat en la marjal de Pego-Oliva.

Camps va rebre de Zaplana un partit unit i en quatre dies ha provocat una guerra civil que l'ha fet esclafir per totes les costures. I això que encara no ha tancat les llistes electorals!. Però si fins i tot ha posat potes amunt la CAM ! Però si també està en guerra amb els universitats! Si ni tan sols ha sigut capaç de reunir-se amb les víctimes del metro a pesar de les 43 víctimes de la tragèdia!

La pura veritat és que únicament s'entén bé amb l'arquebisbe de València. També s'entén amb el president de Múrcia, Ramón Luís Valcárcel. Un altra prova de la seua incompetència i miopia política. Com és possible que el president de la Generalitat no es reunisca amb els seus veïns catalans i manxegos amb els quals tants interessos té i només es relacione amb els murcians? Què collons té Ramón Luís Valcárcel perquè l'haja visitat 27 vegades en el que portem de legislatura? Per què va tant a Múrcia i Múrcia ve tant poc a València? Pensa demanar algun transvasament del Segura al Túria?

Recem germans al Senyor: ... y no nos dejes caer en la desesperación, más líbranos del Camps, amén”.
Llegiu més...

dilluns, 2 d’abril del 2007

COMENÇA LA DESBANDADA

Desconcert i nervis generalitzats dins de la dreta valenciana. El vice-president del Consell i secretari del PP a les comarques de Castelló, Víctor Campos, ha anunciat este dilluns per sorpresa que abandona completament la política.

Campos, que era el gran candidat dels populars a substituir a Carlos Fabra en la presidència de la Diputació de Castelló, ha argumentat el que sempre s'argumenta en estos casos: "motius personals".

A més de la poca credibilitat que mereix esta explicació, dos detalls més abonen la hipòtesi de que al si del PP ha començat la gran desbandada. Per una banda, Campos ha comparegut en roda de premsa completament sòl, sense el calor i la companyia de cap altre dirigent del seu partit. I dos: el manual del bon polític diu ben clarament que, a dos mesos d'unes eleccions, no es poden protagonitzar esta classe d'espantaes.

I tot això passa quan encara falten 10 dies perque el frare Camps afronte el lio intern més explosiu i controvertit: la composició de les llistes autonòmiques del PP. Ací ho tenim clar: enguany la veritable "cremà" no era la del 19 de març, l'autèntica "cremà" encara està per vindre. Adéu PP!
Llegiu més...

LA MANTA AL COLL I EL CABASSET

La convocatòria de les eleccions autonòmiques que hui firmarà Camps està precedida de senyals en el carrer que pronostiquen que el PP està més caducat que un danone de dos anys.

Els llauradors, eixe sector que el Consell tant diu defensar, s'han rebel.lat i han portat la seua protesta al carrer. No és que siguen desagraïts, és que l'agricultura va de mal en pitjor. És que fins els més ximples se n'han adonat que cada vegada que el Consell demana aigua per al camp està pensant en regar rajoles i no napicols. Que la pensada de treure rendiment de les taronges a base de destinar-les a fabricar biodièsel és el mateix que pensar que la solució al sector tèxtil és fabricar barrets.

També acabem de viure una vaga seguida d'una manifestació multitudinària en l'ensenyament.

I a Castelló, com més de 2.000 persones s'han manifestat "espontàniament" este cap de setmana en contra del tancament de les emissions de TV3.

I les trobades que organitza Escola Valenciana s'encarreguen a denunciar any rera any les mancances que té l'ensenyament i l'ús de la nostra llengua.

I demà protestarem al carrer per denunciar que el govern de Camps no ha assumit cap responsabilitat per l'accident del metro.

La resposta del PP és callar i fer callar els demés. Fer callar TV3 com una peculiar forma de commemorar el 25 d'abril. Fer callar la SER perquè s'han vist reflectits en l'espill del franquisme i no han pogut imposar-li el silenci del cementeri de Canal 9 i Ràdio 9.

Diu Rajoy i Camps que som l'enveja de tothom. Exageren. Només som l'enveja de l'esquerra de Balears, de la Comunitat de Madrid, de Castella-Lleó, de Navarra i la Rioja que veuen que els valencians anem a aconseguir el canvi de govern que ells també voldrien fer.

Va Paco, canta: la manta al coll i el cabasset, ens n'anirem del corralet.

Llegiu més...

divendres, 30 de març del 2007

PING-PONG

En el PP estaven dels nervis perquè havien previst basar el cinquanta per cent de la seua campanya electoral fent paral.lelismes entre el tripartit català i el que el que podria crear-se al País Valencià. I estaven dels nervis perquè pensaven que els embolics de l'època Maragall anaven a tindre continuïtat amb el govern que presideix Montilla. Clar, la basa d'oli que hi havia a Catalunya fins fa uns dies els desmuntava tota la seua estratègia. Fins que Esquerra Republicana de Catalunya ha començat a fer l'haca. En el PP estan que brinden amb cava, sense preocupar-se el més mínim que siga català.

Des d'ací volem dir-ho clar i ras: Esquerra Republicana té una missió històrica en el País Valencià. I no és altra que estar callada. Perquè ací no estem parlant de cap debat sobre l'autodeterminació. I això perquè el suposat debat no s'ha plantejat com a debat, sinó com un divertimento sense més objectiu que jugar al ping-pong amb Convergència i Unió.

El cas és que per a tripartit desavingut el que formen els zaplanistes, els campsistes i el rechionalistes.

Nosaltres també tenim una missió històrica: no permetre que les eleccions es limiten al transvasament de l'Ebre i la maldat del tripartit i el fantasma dels Països Catalans. I tots aquells que donen alguna excusa al PP per a continuar per eixe camí ens fa la mà.

Rajoles, especulació, deteriorament i privatització dels serveis públics, corrupció, malbaratament dels recursos, manipulació dels mitjans públics de comunicació, amiguisme.... Són tantes coses que no ens podem permetre el luxe de fer debats eteris.
Llegiu més...

dijous, 29 de març del 2007

EL PARE APEL.LES

A mesura que passa el temps, el govern de Camps guanya en inconsistència. Demana aigua, però intenta paralitzar les desalinitzadores i el transvasament del Xúquer-Vinalopó. Intenta sublevar el camp per la falta d'aigua, però no se n'adona que el principal problema dels llauradors no és l'aigua, sinó la impossibilitat de vendre els seus productes. Diu que la Comunitat Valenciana lidera l'estalvi d'aigua, però la conselleria d'Esteban González Pons envia circulars demanant que no es tinguen en compte la falta de recursos hídrics a l'hora d'aprovar un PAI. Ni recursos hídrics, ni res de res, perquè el món de la rajola té butla papal per fer el que vullga. Per això no ens pot estranyar que el conseller desqualifique els europarlamentaris que han fet un informe crític sobre l'urbanisme valencià. Els acusa de fer un pamflet polític. Com pot parlar de pamflets polítics qui ha convertit la política en un pamflet? I és que González Pons ha passat de Niño Melón a convertir-se en el pare Apel·les de la sagristia de Camps.
Llegiu més...

dimarts, 27 de març del 2007

I ARA BRUSEL.LES

Mentre la màquina d'intoxicació en que s'ha convertit RTVV envia un "periodista ?" a la desembocadura de l'Ebre per a "informar ?" de l'aigua que el riu "llança a la mar ?", el Parlament Europeu ha posat blanc sobre negre el que ací sabem des de fa meeeeeesos: que el Consell és arrogant.

El cas és que això és el que diu, literalment, l'informe de la comissió de peticions del Parlament Europeu que fa unes setmanes va visitar mitja Espanya per a vore in situ quina classe d'urbanisme estem patint.

El document d'esta comissió ha conclós que els abusos urbanístics són generalitzats a tot l'Estat, però els valencians som els líders-pioners-avantguardistes també en açò. Asseguren, per
exemple, que el 15 -20% de totes les localitats valencianes -la major part de la costa- han patit seriosos problemes a causa de l'excessiva urbanització, molts dels quals han derivat en denúncies de corrupció.

Però hi ha més perque l'informe de la comissió de peticions critica durament la mala educació i les pitjors formes amb que van ser rebuts a València, i cita expressament al conseller melón. Tant penós va ser el paper de Gonzàlez Pons que algú tant poc sospitós com l'eurodiputat del PP, i fill de ministre franquista, Luis Herrero, ha hagut de demanar disculpes.

Quin gust dóna saber que les notícies comencen a córrer també per Europa !
Llegiu més...

dilluns, 26 de març del 2007

AQUELARRE POPULAR

No contents amb els focs que diàriament encenen de Vinaròs a Guardamar, de Morella a Dénia, els líders del PP s'han proposat ara fer un gran aquelarre amb el principal grup de comunicació espanyol.

El boicot contra Prisa que Rajoy va decretar divendres en calent és l'enèsima demostració de que la dreta peninsular encara no ha passat la més bàsica de les revàlides democràtiques i continua perseguint, com en temps no massa llunyans, a tot aquell que gosa tindre una opinió pròpia, diferent i crítica amb els seus pensaments.

Sense calibrar-ho dues vegades, i quan només falten dos mesos per a les eleccions, Rajoy ha llançat el seu partit a una batalla d'incert final contra un enemic poderós, l'imperi de Polanco.

L'aquelarre popular ha elevat uns quants graus el ja calentíssim ambient polític de la meseta. Però el millor és que les flames amenacen d'escampar-se, incontrolades, cap a territoris on els populars voldrien que tot estiguera ben calmat, com el País Valencià.

El portaveu de Camps, Visente Rambla, ja ha qualificat de "raonable" el nou atac del PP contra la llibertat d'expressió i el dret a la informació. Serà inconsciència o obediència deguda, però les paraules de Rambla demostren, una vegada més, que ni ell, ni el govern que representa, no tenen talla política. Només són acòlits benpensants de la dreta més intolerant i ara intentaran ocultar el "canguelo" que els correix per dins perque saben millor que ningú que la maquinària de Prisa no és cap broma.
Llegiu més...

divendres, 23 de març del 2007

ENTRE LA MEMÒRIA I LA COENTOR

Diu el carcundio de l'arquebisbe de València que la reivindicació que fa l'esquerra de la memòria històrica és “selectiva”. I té tota la raó del món. Les víctimes del bàndol nacional no necessiten que les recordem perquè sempre han estat presents en les façanes de les esglésies, donant noms a carrers i formant la llarga llista de 226 beats valencians que anomenen màrtirs i que aspiren a ser sants.

Segons l'arquebisbe Garcia Gasco, els seus màrtirs, durant la guerra, “no formaven part” de cap bàndol. Clar que “no formaven part” de cap bàndol: “eren” un dels bàndols. I ho continuen sent. Per comprovar-ho, només cal escoltar la COPE, llegir els acords de la Conferència Episcopal o escoltar els dirigents del PP. Per exemple al seu president provincial de València, Alfonso Rus, quan diu que els populars “primer combreguen, després voten i després ho celebren”. També és cert que, de tant en tant, la dreta combrega, s'oblida de votar i s'entreté quaranta anys celebrant-ho.

Però és que, a més, el senyor arquebisbe té la gosadia d'assegurar que l'església “ha superat el passat”. Però si no hem eixit encara del passat! Si les relacions entre l'Estat i l'Església encara estan regulades per un Concordat dels anys cinquanta quan Franco anava sota pal.li!

Això per no parlar del País Valencià on fra Angélico Camps, a més de confondre els interessos públics amb els interessos privats i de partit, ha aconseguit també confondre els interessos generals amb els interessos de l'església. Per això ha rematat la visita del Papa amb un quadre en el qual apareix el Papa i la família reial. Un altre cant a l'aconfessionalitat de l'Estat i de suport a l'art i la creativitat més avantguardista. Més coent que un vitet.
Llegiu més...