FANTASMES NO, GRÀCIES

Estem plantejant-nos obrir una subscripció popular per comprar-li un llençol al conseller Esteban González Pons per tal que puga fer-lo servir d'uniforme en l'activitat que millor sap fer: la de fantasma. I tenint en compte la seua qualitat fantasmal caldria que el llençol estiguera a la seua altura i fora de la marca El Burrito Blanco. Ara resulta que el principal problema de l'Albufera és que el govern de Zapatero vol posar allí una plataforma petrolífera per a fotre la Copa Amèrica i matar els peixos i les algues. El problema de la demagògia es que es pot fer amb dues frases i que desmuntar-la sol ocupar tres folis. Tanquem la qüestió dient que no s'ha donat cap permís per fer cap perforació, que les embarcacions de la Copa Amèrica continuaran surant en la mar i que els peixos i les algues continuen la seua agonia sense necessitat de fer forats en la mar. El que resulta indignant d'aquest conseller és que ha convertit el cinisme en una de les belles arts. Sobretot quan intenta dissimular que és un reaccionari utilitzant el llenguatge i els lemes que son patrimoni de l'esquerra. Per exemple ahir quan digué solemnement "plataformes petrolíferes, no gràcies" com una parodia del "nuclears, no gràcies". I ho va dir ahir, just el dia que Acció Ecologista –Agró va denunciar l'abandonament que fa el Consell dels peixos autòctons en extinció com el samaruc i el fartet. Clar, que el conseller és tan cínic que és capaç d'acusar-nos de defensar el fartet perquè volem que ens subvencione aquest blog. Compte amb el Niño Melón. Fa un any, Joan Ribó el va assenyalar amb el dit i ell el va acusar d'amenaçar-lo amb una pistola. És de veres. Ara, com ha descobert que es pot obtindre gasolina de les taronges, és probable que un dia ens veja bevent un trinaranjus i ens acuse de portar en la mà un còctel molotof. Ja veuen: converteixes un xiquet en conseller i sembla que és el conseller el que s'ha transformat en un xiquet.