LA BANYERA DEL PRESIDENT

La consellera de Participació, Gema Amor, està en el govern de Camps contra la voluntat de Camps. I això, a pesar dels mèrits que fa cada dia perquè la tiren. El seu cas és molt semblant al dels consellers Miquel Peralta i Alicia de Miguel. Tres submarins en la banyera del President. Gema Amor era directora general de la Societat Parc Temàtic d'Alacant en l'etapa en la qual es van produir les irregularitats a Terra Mítica que investiga Hisenda. Però no té vocació de màrtir. Per això, li diu a tot aquell que la vol escoltar que el govern, començant pel seu president Francesc Camps i pels responsables d'economia, primer Vicent Rambla i després Gerardo Camps, coneixien tot el que passava en els tio-vivos de Benidorm. I per descomptat, també ho sabia Miguel Navarro, que era el Director General de Terra Mítica i que ara està imputat en la trama de factures falses. Un cas que també esguita Eduardo Zaplana. O almenys això diu un empresari que l'acusa de cobrar comissions il.legals a canvi de contractes. Mentrestant, a Gandia els de Zaplana fan una llista d'independents en contra de la del PP de Camps i a Dénia els de Camps fan un altra llista d'independents en contra dels de Zaplana que són els que es presenten amb les sigles del PP. Mariano Rajoy posa com exemple de conya urbanística l'alcalde popular d'Oriola. Carlos Fabra, fa callar a tots els que li aconsellaven passar a segona fila i anuncia que repetirà com a President de la Diputació. Un exconseller de Zaplana, Luís Fernando Cartagena, està a punt d'ingressar en presó, entre altres coses per furtar deu milions de pessetes a les mongetes del seu poble. I les irregularitats urbanístiques continuen aflorant.... Aquesta és la tropa que cal guanyar en les eleccions. Una tropa encapçalada per un president que no controla el seu propi govern, que a Castelló pinta el que li deixa pintar Carlos Fabra, que a Alacant simplement no pinta fava i que a València ha posat el partit en mans d'un tal Alfonso Rus que es tira un rot i es pensa que ha fet un discurs. Inexplicablement, des de l'esquerra no es treu la punta que caldria treure a una situació caracteritzada pel desgovern i la divisió interna del PP. A què collons esperem?