ES POT SER MÉS MISERABLE? La crescuda de l’Ebre posa en perill diversos pobles que han hagut de ser evaquats i provoca inundacions a Navarra i Aragó. En les pròximes hores els problemes podrien traslladar-se a Catalunya. La reacció de Francesc Camps ha sigut reivindicar el transvasament de l’aigua de l’Ebre. Es pot ser més miserable? Què pensaria ell si vinguera una gota freda al País Valencià i els catalans i els aragonesos aprofitaren que els nostres pobles i els nostres camps estan anegats per preguntar-li a Francesc Camps per què no embassa l’aigua i deixa que se’n vaja i es perda en la mar?

Extret de www.jaentenimprou.org

Powered by Blogger

Punxa sobre la imatge de Máximo per veure-la sencera a El País

Powered by Blogger

Vist el logo i el "manual d'identitat corporativa" de Compromís només podem dir que és un treball gràfic molt millorable que no satisfà, ni de lluny, les nostres expectatives. Mal comencem...

"El presidente Camps ha dejado dicho que nada sabe de Terra Mítica, inmersa en una investigación judicial, porque no es «experto fiscal». Haberlo dicho antes. Si el personal llega a saber que no es experto fiscal, igual ni lo vota. Pero tampoco es ingeniero hidráulico y el trasvase del Ebro se ha apoderado de su vida. Ni es piloto de Formula 1 y ha logrado que el circuito urbano y señor Ecclestone, que forman una unión indisoluble, se apodere de las nuestras: el millonario inglés ya es como de la familia. El presidente es lo que es: presidente (y ya es bastante). Y un presidente posee unas elevadas cotas de responsabilidad. Entre otras cosas, responde del erario público, que ha de estar en la cima de sus incumbencias. Y de la sanidad, y la educación, y el medio ambiente, y la cultura y estas cosas que abraza el sector público cubriendo los huecos o en correspondencia con la sociedad civil. Otra cosa es que el presidente cargue sobre las espaldas de los consellers -existen muchos modos para desviar la responsabilidad- las decisiones y los compromisos, programáticos o no. O que pervierta el debate y persuada a la opinión pública de que, en determinados asuntos, las carencias de los valencianos provienen de Madrid: constituye la estrategia electoral por la que transita Camps y el PP desde la llegada a Madrid de los socialistas. Pero aunque el presidente dibuje un imaginario en el que su figura permanezca ausente -o por encima del bien y del mal- y los consellers aparezcan mordiendo el polvo callejero y mediático a diario y por delegación -o el mismísimo Zapatero-, el jefe del Consell mantiene en su naturaleza toda la responsabilidad. La responsabilidad política, que igual sirve para un roto que para un descosido. No es experto fiscal, pero poco importa. Ni músico, y opina de la orquesta del Palau de les Arts. Ni pintor, y colocó a De Felipe en el IVAM. Etcétera. El presidente de la Generalitat es eso: presidente. «Lo más grande en la vida», como dice orgulloso. Y ha de mojarse. Los fracasos también forman parte de las esencias presidenciales."

Jesús Civera a Levante-EMV. "Un experto fiscal en Terra Mítica" (14/02/2007)

Vicente Rambla, compara el pacte EU-BLOC amb Batasuna. [29/11/2006]

Extret de www.blocjove.org

Extret de Nocapencapcap

Pròximament...


Som simpatitzants d'EU i BLOC satisfets perquè aquestes formacions hagen pactat amb el Verds per crear Compromís pel País Valencià.
Veure més informació

Powered by Blogger

Heus ací el vídeo de "promoció turística" de Castelló que ha pagat la corporació presidida per Carlos Fabra i que està triomfant a la xarxa per "frikie". Respireu profundament...


Quin govern es formarà després de les eleccions?
PP
PSPV+EUPV+BLOC
PP en minoria
PSPV en minoria
  

dijous, 22 de març del 2007

LA LEGALITAT I EL SERRUTX

Algú va dir que les tragèdies, quan es repeteixen a deshora, es converteixen en una farsa. El PP no ho sap i per això vol tancar TV3 pensant que li aportarà els vots blaveros d'UV i Coalició Valenciana.

El motiu és que no està llevant clientela a eixos partits, sinó tot el contrari. Ahir es van passar en bloc tots els regidors del PP del Puig a Coalició Valenciana. I no va ser per l'existència de TV3, sinó per qüestió de rajoles.

Hui resulta molt difícil argumentar res contra la presència d'uns canals de televisió gratuïts i de qualitat quan han desaparegut les fronteres i tothom té a l'abast un bon grapat de televisions de tot el món. La legalitat té, evidentment, el seu pes. Una legalitat que Camps ha fet a la seua mesura i que ha obert les portes a televisions que, com la de Las Provincias i la COPE, a més de ser reaccionàries, són cutres i d'una audiència impossible.

Nosaltres defensem la reciprocitat. Volem que Canal 9 es veja a Catalunya. Però també entenem que el govern valencià tinga vergonya que ens vegen els catalans. I encara tindrien més vergonya si a més de veure Camps fent el paó reial i inaugurant bacinilles, pogueren conèixer la realitat que sistemàticament ens amaga la nostra televisió pública: els malalts mentals barrejats amb els ancians, els xiquets escolaritzats en barracons, els 43 morts del metro en l'oblit, l'església aconseguint que es cree una facultat de medicina perquè els futurs metges recepten avemaries i curen el sexe amb un serrutx....

Aclarim-ho. Quan reclamem reciprocitat volem dir que els catalans ens puguen sintonitzar com nosaltres els podem sintonitzar a ells. No vol dir, malauradament, que els productes que intercanviem siguen equiparables.

Comentaris en "LA LEGALITAT I EL SERRUTX"

 

Anonymous Anònim Diu ... (12:35 p. m., de març 22, 2007) : 

No els agrada la pluralitat. Per a ells, els valencians sols hauríem de vore C9. Encara millor, hauríem de deixar de pensar per nosaltres mateixos i deixar-los fer eternament. M'agrada pensar que aquesta és una altra mostra de la por que els fa haver d'anar-se'n a casa el dia següent al proper 27 de maig. Esperem que llavors ja no ens faça falta TV3 perquè la nostra televisió canvie per millorar i semblar-se una mica més a la catalana (quina vergonya si pogueren vore C9 a altres llocs de l'Estat amb això de la reciprocitat).

arausvoldriadir.blogspot.com

 

Escriu un comentari