ES POT SER MÉS MISERABLE? La crescuda de l’Ebre posa en perill diversos pobles que han hagut de ser evaquats i provoca inundacions a Navarra i Aragó. En les pròximes hores els problemes podrien traslladar-se a Catalunya. La reacció de Francesc Camps ha sigut reivindicar el transvasament de l’aigua de l’Ebre. Es pot ser més miserable? Què pensaria ell si vinguera una gota freda al País Valencià i els catalans i els aragonesos aprofitaren que els nostres pobles i els nostres camps estan anegats per preguntar-li a Francesc Camps per què no embassa l’aigua i deixa que se’n vaja i es perda en la mar?

Extret de www.jaentenimprou.org

Powered by Blogger

Punxa sobre la imatge de Máximo per veure-la sencera a El País

Powered by Blogger

Vist el logo i el "manual d'identitat corporativa" de Compromís només podem dir que és un treball gràfic molt millorable que no satisfà, ni de lluny, les nostres expectatives. Mal comencem...

"El presidente Camps ha dejado dicho que nada sabe de Terra Mítica, inmersa en una investigación judicial, porque no es «experto fiscal». Haberlo dicho antes. Si el personal llega a saber que no es experto fiscal, igual ni lo vota. Pero tampoco es ingeniero hidráulico y el trasvase del Ebro se ha apoderado de su vida. Ni es piloto de Formula 1 y ha logrado que el circuito urbano y señor Ecclestone, que forman una unión indisoluble, se apodere de las nuestras: el millonario inglés ya es como de la familia. El presidente es lo que es: presidente (y ya es bastante). Y un presidente posee unas elevadas cotas de responsabilidad. Entre otras cosas, responde del erario público, que ha de estar en la cima de sus incumbencias. Y de la sanidad, y la educación, y el medio ambiente, y la cultura y estas cosas que abraza el sector público cubriendo los huecos o en correspondencia con la sociedad civil. Otra cosa es que el presidente cargue sobre las espaldas de los consellers -existen muchos modos para desviar la responsabilidad- las decisiones y los compromisos, programáticos o no. O que pervierta el debate y persuada a la opinión pública de que, en determinados asuntos, las carencias de los valencianos provienen de Madrid: constituye la estrategia electoral por la que transita Camps y el PP desde la llegada a Madrid de los socialistas. Pero aunque el presidente dibuje un imaginario en el que su figura permanezca ausente -o por encima del bien y del mal- y los consellers aparezcan mordiendo el polvo callejero y mediático a diario y por delegación -o el mismísimo Zapatero-, el jefe del Consell mantiene en su naturaleza toda la responsabilidad. La responsabilidad política, que igual sirve para un roto que para un descosido. No es experto fiscal, pero poco importa. Ni músico, y opina de la orquesta del Palau de les Arts. Ni pintor, y colocó a De Felipe en el IVAM. Etcétera. El presidente de la Generalitat es eso: presidente. «Lo más grande en la vida», como dice orgulloso. Y ha de mojarse. Los fracasos también forman parte de las esencias presidenciales."

Jesús Civera a Levante-EMV. "Un experto fiscal en Terra Mítica" (14/02/2007)

Vicente Rambla, compara el pacte EU-BLOC amb Batasuna. [29/11/2006]

Extret de www.blocjove.org

Extret de Nocapencapcap

Pròximament...


Som simpatitzants d'EU i BLOC satisfets perquè aquestes formacions hagen pactat amb el Verds per crear Compromís pel País Valencià.
Veure més informació

Powered by Blogger

Heus ací el vídeo de "promoció turística" de Castelló que ha pagat la corporació presidida per Carlos Fabra i que està triomfant a la xarxa per "frikie". Respireu profundament...


Quin govern es formarà després de les eleccions?
PP
PSPV+EUPV+BLOC
PP en minoria
PSPV en minoria
  

dimecres, 13 de desembre del 2006

MELCIOR, GASPAR I BARBERÀ

Resulta que ara les cartes que s'envien als Reis Mags es diuen enquestes electorals. La que ha fet pública el PP sobre expectatives de vot a la ciutat de València segur que acaba dipositada en la bústia que han intal.lat Melcior, Gaspar i Baltasar a El Corte Inglés.

Segons la simpàtica carta infantil que ha escrit Rita Barberà als Reis, el PSPV perd un escó que passa directament al PP. EU, es queda igual. Amb la qual cosa els populars passen de la majoria absoluta a la majoria absolutista i queda demostrat que Carme Alborch té menys possibilitats electorals que Rafael Rubio.

Naturalment, és molt atrevit afirmar, com fa el PP, que l'escó que guanya el PP és el mateix que perd el PSPV. I per què no és d'EU? Doncs perquè cal tindre en compte que un dels objectius dels populars és no espantar EU amb l'objectiu de no animar-la a pactar amb el Bloc davant la perspectiva de perdre regidors.

De manera que si l'enquesta la mirem a contrallum, el que posa en evidència són dues preocupacions del PP: el possible efecte de la candidatura de Carme Alborch en els resultats electorals i la por a un pacte EU-Bloc. I EU faria bé no conformant-se amb el virgencita que me quede como estoy que li estan venent els populars.

MENTRESTANT

Zaplana es posa histèric perquè no prospera la querella que ha posat contra els diputats José Camarasa i Antoni Such per haver gravat unes converses amb uns empresaris que donaven a entendre que Terra Mítica en realitat és Terra a Mitges.

I a Castelló esperem la declaració de quatre exministres d'Aznar pel cas Fabra.... I continuen els problemes del PP per confeccionar les llistes electorals... Fins ara només tenien un imputat com a cap de llista, l'alcalde d'Alacant, Luís Diaz Alperi. Ara afegeixen a la llista l'alcalde de Riba-roja, Francisco Tarazona, imputat en delictes de prevaricació, malversació, tràfic d'influències i us d'informació privilegiada... Menudeses.
Llegiu més...

dimarts, 12 de desembre del 2006

LES POTES DEL POLLASTRE



(Ves punxant les fletxes blaves que trobaràs a la imatge de dalt)

El partit que lidera Francesc Camps aconsegueix donar un primer pas per fer realitat el tripartit amb el qual intenta concórrer a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals amb el nom de Partim el Pollastre (PP). L'avanç s'ha produït amb el Partit Rechionalista de Fernando Giner, ja que la negociació amb la formació que lidera Zaplana continua blocada.

L'actual president de le Generalitat, Francesc Camps, ha aconseguit acostar postures amb Fernando Giner després d'oferir-li la possibilitat que deixar la Diputació de València a canvi d'ostentar la presidència de les Corts en substitució de Julio d'España, l'home que ha aconseguit fer bo a Lizondo al capdavant del parlament valencià. Camps també va donar ahir com a propina al líder rechionalista un parc indstrial d'un parell de milions de metres quadrats a Vallada, el seu poble. Notable personatge el tal Fernando Giner qui ha aconseguit fer una gran carrera política únicament a base de fer faltes d'ortografia.

En qualsevol cas, Camps ha optat per desvestir un sant per vestir-ne un altre, ja que marginar Julio d'Espanya ha empipat els de Zaplana. Estos aspiren a confeccionar pràcticament tota la llista autonòmica d'Alacant, cosa que complica molt la formació del tripartit.

Camps, en una demostració de força ha advertit Zaplana que "un pollastre pot caminar amb dues potes". Zaplana, amb un clar menyspreu als rechionalistes, ha replicat: "jo només en veig una".
Llegiu més...

dilluns, 11 de desembre del 2006

QUÈ, QUI, QUAN, COM

No serem nosaltres els qui recordarem les coses que s'han fet malament al llarg de la negociació d'EU amb el Bloc. Entre altres coses perquè som dels que pensem que el resultat final ha pagat la pena. I així ho demostra la histèria del PP que, per primera vegada en dotze anys, nota que la cadira se li esvara.

Evidentment, hi ha resistències internes a EU i al Bloc. Sincerament creem que estan més fonamentades en prejudicis que amb anàlisis seriosos. I també en postures molt ideologitzades i poc pragmàtiques. És el debat de sempre: buscar un equilibri entre la ideologia i els plantejaments estratègics, i el pragmatisme que demanda el dia a dia per actuar sobre la realitat i no només contemplar-la, encara que siga amb plantejaments crítics. Trobar l'equilibri no sempre és fàcil, però cal cercar-lo. I tan roín és escorar-se cap un costat com cap a l'altre.

Els prejudicis ideològics d'un sector d'EU no tenen massa sentit amb un programa electoral pactat. I tampoc té sentit que alguns nacionalistes critiquen a EU argumentant que no és una formació d'obediència valenciana. Afirmar, ara i ací, que Glòria Marcos truca cada dia a Llamazares per demanar-li instruccions, no té ni peus ni cap. I dir que truca a Frutos és, directament, paranoia.

Els riscos reals de la coalició no venen de la ideologia amb majúscula, sinó de la manca de coordinació. Eixe, al nostre entendre, és el principal repte. Coordinació per a saber què es diu, qui ho diu, quan es diu i com es diu. Sense exagerar, però evitant que grinyole la relació entre els dos partits de forma inncessària, per exemple, a causa de protagonismes personals. Nosaltres ja vam proposar la conveniència de fer una publicació conjunta amb participació de totes les forces presents en el pacte. I naturalment, amb un contingut consensuat.
Llegiu més...

divendres, 8 de desembre del 2006

LA CONJURA DELS NECIS

Potser resulte excessiu demanar als periodistes que diferencien entre la informació i els articles d'opinió però, almenys, caldria exigir-los que no ompliren les notícies de contradiccions.

No és seriós afirmar, com fa hui el diari Levante que “el vot del futur grup parlamentari de Compromís pel País Valencià en assumptes clau el marcarà EU, sense l'aval del qual no hi haurà pacte de govern amb el PSPV”. I no és seriós perquè la mateixa persona que fa aquesta afirmació és la mateixa que recorda a continuació que el document programàtic de la coalició estableix que “en cap cas el grup parlamentari de la coalició permetrà, ni per acció ni per omissió, que el PP accedisca al Govern de la Generalitat”. El titular per tant, no és, com diu el diari, que EU podrà evitar un pacte de govern amb el PSPV, sinó que no podrà impedir-lo.

És cert que les decisions importants hauran de tindre el suport del setanta per cent dels vots i que EU té un seixanta per cent. Però això no significa que aquesta formació puga fer el que li done la gana. Amb el mateix criteri es podria afirmar que els grups minoritaris de la coalició poden blocar qualsevol proposta realitzada per EU.

Tampoc entenem que té de roïn que les formacions que formen la coalició s'obliguen a defensar allò pactat i que en les qüestions no pactades hi haja llibertat de vot.

Com no té sentit convertir la relació entre les forces que formen Compromís pel País Valencià en una contínua conjura d'uns contra altres. Ja està bé de bromes
.
Llegiu més...

dijous, 7 de desembre del 2006

I TORNA L'INDEPENDENT...

El pacte EU-Bloc està limitat a les eleccions autonòmiques, però és evident que tot el que siga extendre'l a les municipals, allà on siga possible, ajudarà a consolidar la relació entre les dues formacions.

Les informacions que apunten a la possible entrada d'un militant del Bloc en les llistes del PSPV en la ciutat de València en qualitat d'independent no ens agraden gens. Un partit pot optar entre presentar-se o no presentar-se a unes eleccions, però no podem entendre que els seus representants entren a formar part d'unes llistes alienes renunciant a les pròpies sigles.

Quan EU i el Bloc debatien el número tres de la llista autonòmica per Alacant, afirmarem que els nacionalistes no haurien de posar les seues sigles i que EU decidira quina seria la persona que les representaria. Recorden: els parlem del famós debat de l'independent. Ara diem que el Bloc no hauria de cedir un representant seu en la llista del PSPV com independent a costa de renunciar a les pròpies sigles. Una cosa és fer una coalició preelectoral i un altra ben diferent vendre's a quilos.

El millor seria que els nacionalistes pactaren amb EU, però si no és possible, que vagen a soles. El vol testimonial també té el seu valor. Sobre tot quan l'actual correlació de forces no fa pensar en una possible alternativa de govern municipal a la ciutat de València. Crea confusió, no li interessa al Bloc i tampoc l'interessa al PSPV.

MENTRESTANT

El tripartit del PP -campsistes, zaplanistes i rechionalistes- continua pegant-se per la confecció de les llistes municipals. Hi ha amenaces d'escissió a Gandia, Oriola i Benidorm. A Vila-real van amb el pas canviat. I la cosa no ha fet més que començar. Això per no parlar de les llistes autonòmiques que seran la madre de todas la batallas.
Llegiu més...

dimecres, 6 de desembre del 2006

FER ELS DEURES

Els socialistes no arranquen ni a la de tres. És com si pensaren que el canvi de cicle polític caurà del cel confiant únicament en la llei de la gravetat. No se'ls veu amb ganes.

Està bé que confien en el carisma de Zapatero i que vullguen arrossegar vots passejant-lo per tot el País Valencià, però que sàpien que si milloren els seus resultats gràcies al president del govern, després hauran de pagar-li factura en forma de vassallatge.

Socialistes i Compromís pel País Valencià saben on volen arribar, però han de fer el camí per separat. Sense interferències. Amb complicitat. Però els que estem per un futur pacte de govern exigim que cadascú fassa els seus deures. I el temps, corre que vola.

MENTRESTANT...

Mentrestant, hem comprés el que volien dir Camps, Rambla i el Niño Melón quan parlaven de la dificultat de barrejar l'aigua i l'oli. Es referíen a la impossibilitat de tancar les pròpies llistes electorals a causa de les picabaralles de Camps i Zaplana.

A Gandia, Ferran Mut, que és zaplanista, està disposat a trencar el partit i presentar una candidatura alternativa al PP si no el posen a ell de cap de llista. Però és que Ferran Mut és director general en la conselleria del Niño Melón, és a dir, que forma part del govern de Camps, a pesar de Camps i en contra de la voluntat de Camps. Ja saben, el president de la Generalitat que té por que vinga un tripartit perquè vol un gobierno fuerte. De llanderola, Paco, de llanderola.
Llegiu més...

EL GOVERN DE L'EMPASTRE



El govern valencià ha patit un atac de transparència informativa. Tres dies després que transcendira l'accident en el Palau de les Arts, els consellers d'Economia i Hisenda, Gerardo Camps, i de Cultura i Eduació, Alejandro Font de Mora, han comparegut en roda de premsa. Només unes hores després han facilitat una primera foto de l'interior del coliseu. Seguiu el rastre de les fletxes blaves que hi ha a la imatge de dalt.
Llegiu més...

EL DUEL



Fotografia de Santiago Carreguí publicada a El País (6/12/2006)
Llegiu més...

dimarts, 5 de desembre del 2006

L'OLI I L'AIGÜA ?, BÉ GRÀCIES

Glòria Marcos ha tornat a repetir que mai no permetrà que per acció o omissió governe el PP. És a dir, que la coalició farà el possible i l'impossible per fer un pacte de legislatura o de govern amb els socialistes. Sobre quines bases?: Doncs, dependrà del suport electoral que obtinga cadascú. Com ha dit assenyadament la coordinadora general d'EU, el nivell d'exigència serà directament proporcional als diputats que obtinguen els socialistes i Compromís pel País Valencià.

Durant la gestació del pacte EU-Bloc, han sigut moltes les persones, organitzacions i col.lectius que han empentat per fer-lo possible. Ara, és legítim que Compromís pel País Valencià els intente implicar en el projecte. I és raonable proposar que aquest suport es puga visualitzar en la presència d'algun dels membres d'eixes organitzacions i col.lectius en llocs simbòlics de les llistes electorals.

MENTRESTANT...

Mentrestant, el PP intenta solucionar l'enfonsament de l'escenari del Palau de les Arts posant damunt de la plataforma original una mena de tablao flamenc. El president de la Generalitat, continua amb el seu pànic escènic i és incapaç de rebre els alcaldes de les poblacions afectades pel mal funcionament de la línia u del metro mentre estudia la possibilitat que els vagons vagen a pedals per tal d'evitar les avaries. El PP es manifesta contra el Tribunal Suprem a Vila-real mentre continua sense aclarir-se en la confecció de les llistes electorals. El conseller Esteban González Pons intenta fer creure que farà des de l'aire el que és incapaç de fer en terra ferma per controlar les construccions il.legals.

I novament, aquesta vegada el conseller Esteban González Pons, ataca el pacte d'EU, el Bloc i els Verds utilitzant el mateix símil que Camps i Rambla: que és tant com barrejar l'oli i l'aigua. Seran moniatos!! És que no saben que sense barrejar l'oli i l'aigua no existiria ni la paella? Ni l'arròs al forn.... I es diuen valencians!.

Etiquetes de comentaris:

Llegiu més...

dilluns, 4 de desembre del 2006

LA BARRERA DEL 9 ÉS LA QUE COU

Recordeu: la gent va vore i va escoltar les mentides i manipulacions que Acebes i Zaplana feien dels atemptats de Madrid, es va indignar i va dur la seua ràbia a les urnes de forma massiva. El resultat fou que el PP va perdre les eleccions generals.

Si no hagueren vist i patit Acebes i Zaplana, no s'haurien enrabiat i molts dels que anaren a votar, s'haurien quedat en casa. I el PP no hauria perdut les eleccions, perquè la gran participació, que fou la clau per tirar fora Aznar, no s'hi hauria produït.

Aquesta evidència ha de fer-nos replantejar fins a quin punt és un error presumir de no vore Canal 9 i escoltar Ràdio 9. El sector més progressista de la societat continua defensant que la RTVV és un servei públic, però l'ha donat per perdut. Tanmateix, és impensable que eixe mateix sector presumisca de no utilitzar la sanitat o l'educació pública argumentant que no té solució. No són la mateixa cosa, però tranquils que darrere d'una vindrà l'altra. I és millor començar ja a assumir els nostres drets com espectadors i oients. I d'acudir a les eleccions en igualtat de condicions que el PP.

REIVINDIQUEM EL CABREIG

Anit, el telenotícies de Canal 9 va presentar l'acord programàtic de Compromís pel País Valencià com una proclama a favor de la república, la catalanització i l'autodeterminació. I acompanyava aquesta "informació" amb imatges de Carod Rovira. Una vegada finalitzada aquesta "notícia" van començar la següent, que no era altra que la relacionada amb ETA. Segurament per rematar el que havia dit el dia anterior el conseller Rambla: que el pacte preelectoral és el més paregut a Batasuna.

Cal deixar de presumir de no vore Canal 9 i assumir que és una bona medecina per a indignar-se. El cabreig és un aliat del canvi. Ja ens enfadem i molt quan observem com ens desfan el territori o patim com es deterioren els serveis públics. Ara, injectem-nos també una bona dosi de tele en vena. Conreem el cabreig.

Hem parlat molt sobre la barrera del cinc per cent. Ara, cal pensar en la del nou, la de Canal 9. Perquè si volem guanyar, també hem de fer arribar als valencians que anem a desenrotllar el sector públic, que aturarem els abusos urbanístics, que canviarem la política de medi ambient, que regenerarem la política i tantes i tantes coses que la tele ha silenciat.

COMENCEM A POSAR REMEIS

Cal començar a posar solucions ja. Que els partits consensuen un document de denúncia pública i que acudisquen totes les vegades que calga als tribunals per denunicar l'incompliment de la Llei de Creació de RTVV i exigir el dret de rectificació. Que es cree un logotip reivindicatiu i que ningú es pose davant una càmera de Canal 9 sense dur eixe distintiu i que estiga a la vista en totes les taules quan es convoque una roda de premsa. Que els treballadors de RTVV s'animen a posar en funcionament els comités de redacció. Que els diputats aprofiten totes les sessions de control al govern per evidenciar les manipulacions davant de Camps. Que els membres del Consell d'Administració de RTVV es coordinen més i realitzen compareixences conjuntes cada setmana i conten el que passa i el que es fa en la ràdio i la televisió pública ... Això, per a començar.

EPÍLEG

El refranyer castellà diu allò de "ojos que no ven, corazón que no llora". Però els valencians, que son més bròfecs, van inventar el d'ulls que no veuen, cagalló que xafes.
Llegiu més...

PURPURINA I MANIPULACIO

No cal explicar-ho perquè tots ho han interpretat de la mateixa manera: l'enfonsament de l'escenari del Palau de les Arts és una escenificació del que està passant en el PP i amb la seua política, que no és alta cosa que pur teatre. El teatre que fan tots els dies per vestir la realitat de purpurina. Se'ls està caent el decorat. En compte d'idees tenen rajoles i fins i tot les rajoles els estan fallant.

Mentrestant, la coalició electoral liderada per EU i el Bloc, continua cremant etapes i el referèndum d'EU i el Consell Nacional del Bloc ja no es veuen com una amenaça, sinó com un procés de consolidació.

El PP amaga el seu veritable programa electoral. I també amaga el nostre. O el manipula. O se l'inventa directament. Per això hi ha reduït el document programàtic del pacte a una simple reivindicació de la República i l'autodeterminació i una aposta a favor dels Països Catalans que, a més, no consta enlloc.

Tanmateix, seria convenient sistematitzar el document aprovat per tal de fer-lo més clar i entenedor. No té molt de sentit barrejar en un mateix punt reivindicacions concretes que objectivament es poden aconseguir en la pròxima legislatura, com ara la llei de comarcalització, amb principis ideològics que unes vegades no son de competència autonòmica i d'altres son apostes de futur, com l'esmentada reivindicació de la república o el dret d'autodeterminació.

Deixem-ho clar: en el document aprovat no sobra absolutament res. El que cal és reordernar-lo. I si els quinze punts cal transformar-los en cent, no passa res. I si en eixa sistematització es diferencien els principis ideològics de les coses concretes que es volen aconseguir en la pròxima legislatura, molt millor.

Naturalment, el PP continuarà manipulant fem el que fem. Però ara no estem pensant en els populars, sinó en l'esforç didàctic que cal per fer arribar millor el missatge a aquells que demanen el vot.
Llegiu més...