ES POT SER MÉS MISERABLE? La crescuda de l’Ebre posa en perill diversos pobles que han hagut de ser evaquats i provoca inundacions a Navarra i Aragó. En les pròximes hores els problemes podrien traslladar-se a Catalunya. La reacció de Francesc Camps ha sigut reivindicar el transvasament de l’aigua de l’Ebre. Es pot ser més miserable? Què pensaria ell si vinguera una gota freda al País Valencià i els catalans i els aragonesos aprofitaren que els nostres pobles i els nostres camps estan anegats per preguntar-li a Francesc Camps per què no embassa l’aigua i deixa que se’n vaja i es perda en la mar?

Extret de www.jaentenimprou.org

Powered by Blogger

Punxa sobre la imatge de Máximo per veure-la sencera a El País

Powered by Blogger

Vist el logo i el "manual d'identitat corporativa" de Compromís només podem dir que és un treball gràfic molt millorable que no satisfà, ni de lluny, les nostres expectatives. Mal comencem...

"El presidente Camps ha dejado dicho que nada sabe de Terra Mítica, inmersa en una investigación judicial, porque no es «experto fiscal». Haberlo dicho antes. Si el personal llega a saber que no es experto fiscal, igual ni lo vota. Pero tampoco es ingeniero hidráulico y el trasvase del Ebro se ha apoderado de su vida. Ni es piloto de Formula 1 y ha logrado que el circuito urbano y señor Ecclestone, que forman una unión indisoluble, se apodere de las nuestras: el millonario inglés ya es como de la familia. El presidente es lo que es: presidente (y ya es bastante). Y un presidente posee unas elevadas cotas de responsabilidad. Entre otras cosas, responde del erario público, que ha de estar en la cima de sus incumbencias. Y de la sanidad, y la educación, y el medio ambiente, y la cultura y estas cosas que abraza el sector público cubriendo los huecos o en correspondencia con la sociedad civil. Otra cosa es que el presidente cargue sobre las espaldas de los consellers -existen muchos modos para desviar la responsabilidad- las decisiones y los compromisos, programáticos o no. O que pervierta el debate y persuada a la opinión pública de que, en determinados asuntos, las carencias de los valencianos provienen de Madrid: constituye la estrategia electoral por la que transita Camps y el PP desde la llegada a Madrid de los socialistas. Pero aunque el presidente dibuje un imaginario en el que su figura permanezca ausente -o por encima del bien y del mal- y los consellers aparezcan mordiendo el polvo callejero y mediático a diario y por delegación -o el mismísimo Zapatero-, el jefe del Consell mantiene en su naturaleza toda la responsabilidad. La responsabilidad política, que igual sirve para un roto que para un descosido. No es experto fiscal, pero poco importa. Ni músico, y opina de la orquesta del Palau de les Arts. Ni pintor, y colocó a De Felipe en el IVAM. Etcétera. El presidente de la Generalitat es eso: presidente. «Lo más grande en la vida», como dice orgulloso. Y ha de mojarse. Los fracasos también forman parte de las esencias presidenciales."

Jesús Civera a Levante-EMV. "Un experto fiscal en Terra Mítica" (14/02/2007)

Vicente Rambla, compara el pacte EU-BLOC amb Batasuna. [29/11/2006]

Extret de www.blocjove.org

Extret de Nocapencapcap

Pròximament...


Som simpatitzants d'EU i BLOC satisfets perquè aquestes formacions hagen pactat amb el Verds per crear Compromís pel País Valencià.
Veure més informació

Powered by Blogger

Heus ací el vídeo de "promoció turística" de Castelló que ha pagat la corporació presidida per Carlos Fabra i que està triomfant a la xarxa per "frikie". Respireu profundament...


Quin govern es formarà després de les eleccions?
PP
PSPV+EUPV+BLOC
PP en minoria
PSPV en minoria
  

dimecres, 28 de febrer del 2007

MÉS A GUANYAR QUE A PERDRE

Tenint en compte la quantitat de filòlegs i constitucionalistes que hi ha per metre quadrat el millor que podem fer és no especular massa sobre els problemes legislatius que planteja la convocatòria de les pròximes eleccions autonòmiques. Però una cosa és no especular i un altra no tindre les idees clares. I la primera idea clara és que tramitar una llei pel procediment de lectura única és una fanfarronada antidemocràtica. És la constatació que el PP es nega a debatre fins i tot quan té assegurat un resultat favorable gràcies a la seua majoria absoluta.

És possible que, com diuen alguns experts, hi haja elements d'inseguretat jurídica en la convocatòria d'eleccions, però és evident que no anem a quedar-mos sense votar, ni s'arribarà a impugnar amb èxit les eleccions una vegada realitzades. A l'hora de la veritat, pot haver-hi un ball en la quantitat i distribució provincial de diputats autonòmics, però ara mateix és impossible saber a qui beneficiarà. I per descomptat, està el tema de la barrera electoral. En aquesta qüestió només poden passar dues coses: que es quede en el cinc per cent prenent com a punt de partida l'actual legislació, o que es baixe al tres per cent prenent com a base la legislació electoral estatal. Si s'estableix el cinc per cent, ens quedem igual i si es baixa al tres per cent, tenim assegurat que es mantindrà per a sempre, ja no és previsible que socialistes i populars es posen d'acord en tornar a pujar el llistó al cinc per cent. Vist d'aquesta manera, tenim més a guanyar que a perdre en aquest embolic. I així sembla que ho ha entés el Bloc quan anuncia que recorrerà qualsevol iniciativa del Consell.
Llegiu més...

MALVENDRE'S

Unió Valenciana vol fer creure que ha trencat palletes amb el PP i que no aniran junts a les pròximes eleccions, però el fill de Lizondo, ha donat les claus per entendre la situació: "Me siento orgulloso de mi partido. UV no se malvende". El problema, per tant, no és vendre's o no vendre's, sinó vendre's bé o no vendre's, que no és el mateix.
Llegiu més...

dimarts, 27 de febrer del 2007

ESTIREM LA CADENA

La reivindicació del tres per cent com a sostre electoral està molt bé perquè equival a una exigència democràtica, però no és l'única. Quan el PP infla censos electorals per assegurar-se un diputat provincial, o amb l'objectiu de fer viable Mundo Ilusión, com sembla que ha passat a Cabanes i Argelita, està fent un altra porcada antidemocràtica. I també la fa quan dona milions d'euros a organitzacions afins per finançar-se de forma indirecta la seua campanya electoral. I també actuen de forma antidemocràtica quan manipulen descaradament la informació a través de Canal 9 per amagar les seues corrupteles, deixar muda l'oposició i fer-nos creure que plou cada vegada que Camps pixa en un orinal.

L'esquerra està tan acostumada a veure el No-do franquista que és Canal 9, a que li roben el vots a través de lleis impresentables i a observar com a normal que la dreta siga salvatge i corrupta, que acaba per no donar-li la importància que té. I en té molta.

L'esquerra, desgraciadament, també està acostumada a viure en un constant estat de divisió interna i, segurament per això, infravalora la divisió que pateix ara el PP. Una divisió que res te a veure amb el debat polític al que tant aficionats som nosaltres. Com res té a veure la coalició electoral que forma Compromís pel País Valencià amb la Societat Anònima que està creant Camps amb Zaplana i Unió Valenciana.

Tenim una dreta corrupta i dividida i està bé que ho diguem amb veu molt més alta. Entre altres coses perquè el nostre patrimoni són les mans netes i la unitat més gran que l'esquerra ha aconseguit assolir en molts anys al voltant d'un projecte.

El PP si perd les eleccions, que les perdrà, no se n'eixirà per la porta gran. Pot ser no calga ni obrir-li la porta perquè se'n vaja: serà suficient estirar de la cadena. Diguem-ho ben fort.
Llegiu més...

dimecres, 21 de febrer del 2007

MÉS POR QUE UNA "TRONÀ"

PP i PSOE s'han posat a jugar amb la barrera electoral quan falten menys de 100 dies pel 27 de maig i tot apunta a que algú s'acabarà cremant, com va passar durant la tramitació del nou estatut.

Pla acaba d'insinuar que el seu partit estaria disposat a arribar a un acord amb els de Camps per a reformar la Llei electoral si aquesta incloguera que la barrera per a tindre representació en les Corts fora del 5 % per circumscripció, i no el 5 % a nivell autonòmic com fins ara. Això significa que el PSPV renuncia a seguir reivindicant el 3%.

Amb aquest posicionament, que ha tornat a provocar (amb raó) les ires dels integrants del Compromís pel País Valencià, sembla que els dirigents del PSPV pretenguen transmetre una imatge de flexibilitat i responsabilitat davant l'embolic institucional que es pot generar si no s'aproven unes noves normes electorals abans del 27 de maig, com estableix l'Estatut. Però els socialistes s'equivoquen.

El PP no està disposat a moure la seua postura ni un pèl. Són tant demòcrates que han arribat a la conclussió que la seua continuïtat en el poder passa per garantir que milers de valencians (en este cas els de la dreta blavera) seguisquen sense representació parlamentària. I mentre pensen això, ningú no els farà baixar del burro. És més, si els socialistes s'encanten, l'únic que aconseguiran es que el PP faça quedar a Pla com un irresponsable disposat a qualsevol cosa per a ser president de la Generalitat, com ara deixar que sobre els resultats electorals del 27 de maig penge l'espasa de Damòcles d'una possible impugnació si ara no s'arriba a un acord PP-PSOE. Per què serà que massa vegades Pla fa més por que una "tronà"?
Llegiu més...

dissabte, 17 de febrer del 2007

ARA JA VA DE BO

Compromís Pel País Valencià s'ha presetat aquest matí al Paranimf de la Universitat Politècnica en un acte multitudinari i ple de parlaments carregats de coratge i il·lusió. Des de l'humor socarró de l'escriptor Enrique Cerdán Tato, fins les confessions d'"alegria" de Joan Francesc Mira, passant pel discurs obertament militant de Diego Gómez, tots els qui han parlat han deixat ben clar que el 27 de maig és possible (i més que desitjable) passar pàgina política al País Valencià. I en això hi som també nosaltres. Avant una altra forma de fer política compromesa!

Llegiu més...

divendres, 16 de febrer del 2007

ELS AGERMANATS AMB EL COMPROMÍS

Davant la presentació de Compromís del País Valencià, este dissabte 17 de febrer en el Paranimf de la Universitat Politècnica de València, els Agermanats volem manifestar la nostra adhesió entusiasta a la coalició i el ple suport a les seues candidatures. Els Agermanats estem orgullosos d'haver posat un granet de sorra cibernètic en favor d'aquest Compromís i ens conjurem a seguir treballant per ell des d'El Fartet que hem creat a la xarxa. Visca el Compromís pel País Valencià!
Llegiu més...

ELS BARRACONS I ELS DEUTES DE L'ABELLA MAYA

Camps ha perdut el sentit de la realitat. O pot ser levita, que per al cas és el mateix. Ahir, en el ple de les Corts que es va fer a Borriana, va fer una indecent defensa dels avanços que, segons ell, s'han produït en l'escola pública. Que si 15.000 professors més, que si 440 nous centres escolars... I mentrestant, a les portes on desenrotllava el ple, una manifestació de pares i mares protestaven perquè els seus fills estan en barracons, sense aigua potable, ni engrunsadores, ni biblioteca, ni cap ombra en el pati ... I què se li acudeix a Francesc Camps en un atac de generositat per posar punt i final al tercermundisme que li acaben de denunciar?: Doncs, comprometre's a posar “de forma immediata” una engrunsadora, aigua i un punt d'ombra en el pati. Menuda escola pública!. Ja ho veuen: és més fàcil desemmascarar un trampós que a un coix.

Clar que ell no es dona mai per al.ludit. Un moment després, el Molt Honorable ja estava proclamant que el seu govern, que tothom sap que està endeutat fins les celles, ha aconseguit un superàvit de 500 milions d'euros.

I poc després, encara té la barra d'advertir a Zapatero que no li permetrà que l'AVE Madrid-País Valencià no siga de primera. “Nosaltres – va dir l'animeta- estem posant infraestructures de primera divisió en totes les comarques i també exigim que el Govern d'Espanya invertisca en infraestructures de primera divisió en la nostra Comunitat”. Segurament per a ell el model de “infraestructures de primera divisió” que està posant el seu govern és la línia 1 del metro de València on van morir 42 persones i altres 45 van resultar ferides a causa de la seua deixadesa.

I el molt desvergonyit encara té la barra de posar com exemple de la defensa que fa dels interessos valencians la firma a Luxemburg d'un “acord de finançament del Banc Europeu d'Inversions per a infraestructures educatives”. I ho diu com si haguera vingut carregat amb una subvenció a fons perdut quan tothom sap que els bancs no donen res i que l'únic que feu va ser començar a tramitar un crèdit. Tots hem demanat alguna vegada diners a un banc. El que no hem fet mai és dir triomfalment que la caixa d'estalvis ens ha finançat la casa. Simplement, diem que ens hem hipotecat. Que és l'especialitat de Camps: hipotecar-no els present i el futur. Però clar, tu escoltes Canal 9 i sembla que ha vingut de Luxemburg amb un pa baix del braç.

Camps i l'abella Maya, parella. Els dos viuen en un país mundicolor volando sin cesar en un mundo sin igual. Encara que moltes classes es donen en barracons, encara que el deute que genera dia a dia hipoteque el nostre futur i a pesar que pujar en algunes línies de metro s'haja convertit en una activitat de risc. I tot el que hem contat, ha passat en un dia.
Llegiu més...

dijous, 15 de febrer del 2007

LA BANYERA DEL PRESIDENT

La consellera de Participació, Gema Amor, està en el govern de Camps contra la voluntat de Camps. I això, a pesar dels mèrits que fa cada dia perquè la tiren. El seu cas és molt semblant al dels consellers Miquel Peralta i Alicia de Miguel. Tres submarins en la banyera del President.

Gema Amor era directora general de la Societat Parc Temàtic d'Alacant en l'etapa en la qual es van produir les irregularitats a Terra Mítica que investiga Hisenda. Però no té vocació de màrtir. Per això, li diu a tot aquell que la vol escoltar que el govern, començant pel seu president Francesc Camps i pels responsables d'economia, primer Vicent Rambla i després Gerardo Camps, coneixien tot el que passava en els tio-vivos de Benidorm. I per descomptat, també ho sabia Miguel Navarro, que era el Director General de Terra Mítica i que ara està imputat en la trama de factures falses. Un cas que també esguita Eduardo Zaplana. O almenys això diu un empresari que l'acusa de cobrar comissions il.legals a canvi de contractes.

Mentrestant, a Gandia els de Zaplana fan una llista d'independents en contra de la del PP de Camps i a Dénia els de Camps fan un altra llista d'independents en contra dels de Zaplana que són els que es presenten amb les sigles del PP.

Mariano Rajoy posa com exemple de conya urbanística l'alcalde popular d'Oriola. Carlos Fabra, fa callar a tots els que li aconsellaven passar a segona fila i anuncia que repetirà com a President de la Diputació.

Un exconseller de Zaplana, Luís Fernando Cartagena, està a punt d'ingressar en presó, entre altres coses per furtar deu milions de pessetes a les mongetes del seu poble. I les irregularitats urbanístiques continuen aflorant....

Aquesta és la tropa que cal guanyar en les eleccions. Una tropa encapçalada per un president que no controla el seu propi govern, que a Castelló pinta el que li deixa pintar Carlos Fabra, que a Alacant simplement no pinta fava i que a València ha posat el partit en mans d'un tal Alfonso Rus que es tira un rot i es pensa que ha fet un discurs.

Inexplicablement, des de l'esquerra no es treu la punta que caldria treure a una situació caracteritzada pel desgovern i la divisió interna del PP. A què collons esperem?
Llegiu més...

dimecres, 14 de febrer del 2007

PACO PEDRETES (PP)

Francesc Camps intenta sembrar el País Valencià de primeres pedres. Ahir va posar la primera pedra de l'hospital comarcal de Llíria, la setmana que ve el de Manises i d'ací unes setmanes el de Gandia. Per això fa cara d'estrenyiment : com no va a fer-la carregat amb tantes pedres? I damunt ha de portar-ne de reserva per si se li posa Zaplana en el punt de mira.

Compromís pel País Valencià hauria d'imitar Paco Pedretes, però fent les coses al revés: en compte de posar primeres pedres, podria llevar-les. Per exemple, les de determinats PAI, les d'algun barracó escolar o les d'algun que altre camp de golf.

També podríem convocar divertits concursos. Per exemple el de "la busca de la primera pedra". Consistiria en buscar la primera pedra que va posar el PP amb la promesa de noves escoles, nous hospitals i altres serveis i infraestructures i que anys després encara no han començat a realitzar-se. I com són tantes les pedres de promeses incomplides que podem aconseguir, fins i tot podríem acabar la campanya empedrant un carrer sencer. Que naturalment es diria "Paco Pedretes. Expresident".

Llegiu més...

dimarts, 13 de febrer del 2007

EL DESODORANT DE CAMPS

Francesc Camps diu que Terra Mítica va fenomenal i segurament té raó, perquè hi ha coses que li van molt pitjor. El cas de Gandia té molt de patètic. D'onze regidors que tenia el PP se n'ha quedat amb dos i per restar-li importància únicament se li ha ocorregut convocar un sopar per extingir l'incendi amb rioja i tapar el desastre amb gambes i calamars. Amb tant mala sort que ha intentat emportar-se darrere tot el Consell i no han acudit el tres consellers zaplanistes. Perquè, cal recordar-ho: Camps té un trenta-tres per cent de seu govern en rebel.lia.

Camps, per molt que s'infle a colesterol, no podrà evitar que els electors de Gandia sàpien que el partit està potes amunt. Ni que tothom endevine fàcilment que el seu suport a Fabra és fruit d'interessos creats. Ni que si posa Adela Pedrosa de candidata a Elda és perquè l'alternativa era posar a Pumby. Per no parlar de Torrrevella i Oriola on, a més de parlar els ciutadans, també diran la seua els jutges.

Això, naturalment, no ho conta Canal 9 que s'ha convertit amb el desodorant del president: serveix per tapar la pudor que fa el PP.
Llegiu més...

dilluns, 12 de febrer del 2007

PAS A L'EFECTE CAMPS


Passen senyores i senyors!. Passen i admiren l’enquesta que publica hui l’ABC!. Miren com el PP aconsegueix el 51’4 per cent dels vots, el pobre PSPV es queda en un miserable 34’7 i Compromís pel País Valencià s’enfonsa en un raquític 8’4 per cent que a penes li dona 8 diputats.

El mateix diari admet que l’enquesta té un error que va del 4’5 al 7’1 per cent, però nosaltres pensem que seria més encertat considerar que l’errada s’aproxima al 20 per cent. Però deixem que la dreta mate la seua fam de vots somniant rotllos. Mirem les coses positives. Per exemple, que el sondeig reconeix que l’electorat valencià se situa en el centre, concretament en el 5’3 , i que ells li donen un 7 al PP en una escala de 0 al 10 on el 10 és l’extrema dreta. Un altre aspecte positiu: que segons l’ABC, Compromís pel País Valencià a penes és conegut per un 43 per cent dels valencians.


Si coneixent el Compromís pel País Valencià un 43 per cent dels enquestats aconsegueix 8 diputats, quants n’aconseguiria cas de ser conegut, posem per cas, pel 70 per cent?.

Qui és evident que no coneix Compromís pel País Valencià és el redactor de l’ABC que explica l’enquesta. Segons ell, “únicamente el 9 por ciento de los encuestados es consciente de que la filial d’ERC en la Comunidad Valenciana forma parte de Compromís pel País Valencià”. Clar, l’altre 92 per cent està més informat que ell.

Tant de fervor ha posat l’ABC en el sondeig que hi ha un llepa-culs que escriu un article sota el titol de “Paso al efecto Camps”. Amic meu, l’efecte Camps és un pet: només fa pudor. Sobre tot, a manipulació.

Per cert, el diari publica l’enquesta acompanyada d’un suplement de 64 pàgines fent lloes a l govern de Camps. Qui paga, mana.
Llegiu més...

divendres, 9 de febrer del 2007

FANTASMES NO, GRÀCIES

Estem plantejant-nos obrir una subscripció popular per comprar-li un llençol al conseller Esteban González Pons per tal que puga fer-lo servir d'uniforme en l'activitat que millor sap fer: la de fantasma. I tenint en compte la seua qualitat fantasmal caldria que el llençol estiguera a la seua altura i fora de la marca El Burrito Blanco.

Ara resulta que el principal problema de l'Albufera és que el govern de Zapatero vol posar allí una plataforma petrolífera per a fotre la Copa Amèrica i matar els peixos i les algues. El problema de la demagògia es que es pot fer amb dues frases i que desmuntar-la sol ocupar tres folis. Tanquem la qüestió dient que no s'ha donat cap permís per fer cap perforació, que les embarcacions de la Copa Amèrica continuaran surant en la mar i que els peixos i les algues continuen la seua agonia sense necessitat de fer forats en la mar.

El que resulta indignant d'aquest conseller és que ha convertit el cinisme en una de les belles arts. Sobretot quan intenta dissimular que és un reaccionari utilitzant el llenguatge i els lemes que son patrimoni de l'esquerra. Per exemple ahir quan digué solemnement "plataformes petrolíferes, no gràcies" com una parodia del "nuclears, no gràcies". I ho va dir ahir, just el dia que Acció Ecologista –Agró va denunciar l'abandonament que fa el Consell dels peixos autòctons en extinció com el samaruc i el fartet. Clar, que el conseller és tan cínic que és capaç d'acusar-nos de defensar el fartet perquè volem que ens subvencione aquest blog.

Compte amb el Niño Melón. Fa un any, Joan Ribó el va assenyalar amb el dit i ell el va acusar d'amenaçar-lo amb una pistola. És de veres. Ara, com ha descobert que es pot obtindre gasolina de les taronges, és probable que un dia ens veja bevent un trinaranjus i ens acuse de portar en la mà un còctel molotof. Ja veuen: converteixes un xiquet en conseller i sembla que és el conseller el que s'ha transformat en un xiquet.
Llegiu més...

dijous, 8 de febrer del 2007

CAMPS, LES SEUES OBRES I LES SEUES POMPES

El govern valencià no està molt orgullós del resultat de la visita del Papa i la millor prova és que es veu obligat a mentir constantment. Ahir mateix, el vicepresident Víctor Campos va afirmar que les despeses del Consell foren de dos milions d'euros. Però davant la hilaritat general hagué de confessar que els dos milions no incloïen els gastos de la Fundació del V Encuentro Mundial de la Familias. Ara només queda que ens diga quants diners va aportar la Generalitat a l'esmentada Fundació, ja que aquesta es va finançar pràcticament en tota la seua totalitat dels diners del contribuent.

La millor pista per saber el cost real de la visita papal és que havíen pressupostat 20 milions d'euros. Si l'experiència ens diu que tots els pressupostos que fa el PP tenen un sobrecost que triplica l'inicial, no és arriscat deduir que el Papa ens va costar als valencians uns seixanta milions d'euros, que són deu-mil milions de pessetes. Unes dues-mil cinc-centes pessetes per valencià incloent els agnòstics que haurien preferit dedicar-les a altres fins.

Quantes vivendes socials s'haurien pogut construir? Quantes persones s'haurien pogut alimentar? Quantes escoles s'haurien pogut construir? A quantes persones s'hauria pogut fer arribar aigua potable? Quantes vacunes s'haurien pogut pagar? Quantes malalties s'haurien pogut evitar? I sobretot: Quantes vides s'haurien pogut salvar?

Contesta germà amb la mà en el cor, ara que venen les eleccions:

Renuncies a Camps?: Renuncie !!
Renuncies a les seues obres?: Renuncie !!!!
Renuncies a les seues pompes?: Renuncie !!!!!!!!!!!!
Benvingut al Compromís.
Llegiu més...

dimecres, 7 de febrer del 2007

EL NIÑO DE LOS 18 HOYOS

El conseller Esteban Gonzàlez Pons ha decidit crear un comité de savis perquè realitzen un informe sobre els camps de golf que caben al País Valencià i on convé ubicar-los. Afirma que en la comissió no hi haurà polítics, ja que es tracta d'un debat tècnic.

La idea no està gens malament: en el comité no hi ha polítics per no polititzar-lo però és el conseller, que és polític, el que diu qui ha de formar part d'ell. I sabent amb qui ens juguem els duros no és difícil preveure que els savis en qüestió seran tan objectius com els que va cridar el PP perquè comparegueren en la comissió de la sequera de les Corts.

I com el cinisme no té límits, Esteban Gonzàlez Pons ha dit que la idea l'ha copiada d'EU, un reconeixement que, evidentment, no pretén donar-li protagonisme a la formació que lidera Glòria Marcos, sinó fer-la copartícep de l'empastre que està tramant.

El conseller havia dit que volia un urbanisme com un meló d'Alger, verd per fora i roig per dins i això el va fer digne de convertir-se en el Niño Melón. És probable que estem a punt de presenciar la seua transformació en el Niño de la Pelotita que, com les del golf, serà blanca per fora com els algeps i dura per dins com la cara de Zaplana. O pot ser acaben anomenant-lo el Niño de los 18 Hoyos: mires dins el forat i no hi ha res. Perquè està buit.
Llegiu més...

dimarts, 6 de febrer del 2007

UN LLENGUATGE ENTENEDOR

Compromís pel País Valencià errarà si aprofita les pròximes eleccions autonòmiques per oferir metafísica i confondre les bones propostes amb les bones intencions.

El primer que hauria d'assumir la coalició és que el seu objectiu no és donar testimoni, sinó governar. Una vegada aconseguit això, l'únic que queda és demostrar que està preparada per fer-ho.

Per començar, seria bo recordar que la política es fa a través dels Pressupostos de la Generalitat. És en eixa llei on cada any es concreten les prioritats i es reflecteixen els valors de cada formació política. Per què no començar per fer una llista de tot allò que nosaltres no faríem i traduir-ho a continuació en propostes alternatives?

Hui mateix, Glòria Marcos denuncia la campanya d'autobombo de la Conselleria de Sanitat. Que vaja un punt més lluny: està bé que diga que portarà la campanya a la Junta Electoral i que assegure que ella no la faria si governara, però que pose també un exemple del que pot fer-se amb els tres milions d'euros que el PP està malbaratant. Expliquem que estem parlant de vora cinc-cents milions de pessetes. Què significa això traduït en beques, ajudes de menjador, ajudes a la vivenda en lloguer, centres de dia, llits hospitalaris, etc?

Els ciutadans es perden quan els parlen de grans quantitats de diners. Per això no sempre saben avaluar la magnitud de les malifetes del PP. Siguem didàctics i parlem amb el llenguatge que entenen.

I demostrem que sabem xafar terra. Està bé firmar l'acord de coalició en l'Octubre CCC, però quan es presente l'alternativa, per exemple en matèria d'educació, millor serà buscar com escenari els barracots “provisionals” que hi ha a Catarroja i que acaben de complir trenta anys de provisionalitat.
Llegiu més...

dilluns, 5 de febrer del 2007

LA FATUÏTAT DE CAMPS

Els deliris de grandesa són consubstancials a les persones que parlen directament amb Déu. El millor exemple és el president nord-americà George Bush. Però, entre nosaltres, el president de la Generalitat, Francesc Camps, no es queda a la cua.

Ja sabíem que Camps confonia els interessos del PP amb els interessos del País Valencià i que barrejava els interessos públics amb els privats... El que mai no havíem imaginat és que ell mateix es presentara en la fira FITUR com un atractiu turístic. Ni Albufera, ni Penyal d'Ifach, ni Benidorm: el principal atractiu turístic del País Valencià és eixe monument a la fatuïtat que s'anomena Francesc Camps.

Si observen el cartell no caiguen en l'errònia conclusió de considerar que Camps comparteix protagonisme amb Obèlix. No s'enganyen: l'únic objectiu de l'aparició d'Obèlix és que el nostre inconscient identifique a Camps amb Astèrix. La intenció no pot ser més clara: en el cartell apareix Astèrix i Obèlix.

Fins ahí arriba la seua la seua vanitat, la seua misèria intel.lectual i el seu infantilisme.
Llegiu més...

ELS VALENCIANS JA TENEN POLICIA AUTONÒMICA



Punxeu en la fletxa blava que hi ha en la part inferior de la imatge de dalt.
Llegiu més...