EN LA INTIMITAT DEL MELONAR

El govern valencià pren iniciatives que escandalitzarien si les fera Ibarretxe, però que semblen el més natural del món quan les fa el PP. S'imaginen l'executiu basc demanant una reunió a Brusel.les per atacar el govern de Madrid i a esquenes del govern de Madrid?. Doncs això és el que pensa fer Esteban Gonzàlez Pons, l'inefable niño melón. Vol denunciar a Brusel.les que Zapatero li ha llevat dos de les al.legacions que ha presentat davant la Comissió Europea en el procediment d'infracció obert contra la Llei Urbanística Valenciana. Les al.legacions eliminades afirmaven que altres comunitats autònomes tenen una normativa “semblant” a la valenciana. I això són al.legacions, melonet de la meua ànima?. Això no és un argument, equival a dir “y los otros también”. Però el procediment d'infracció no s'ha obert pel que fan els demès, sinó pel que fa el govern valencià. I mal de molts, només és consol de tontos. Dona la casualitat però, que tampoc és cert que la nostra legislació siga com les altres. El que passa és que Gonzàlez Pons és molt afeccionat a convertir convenciments íntims en realitats incontrovertibles. Ahir, sense anar més lluny, assegurava tindre el convenciment íntim que l'aigua de la dessaladora que vol construir el govern a San Pedro del Pinatar s'utilitzarà per enviar aigua a Catalunya. I clar, ell s'escandalitzava. Més valdria que s'espantara de les malifetes que han fet en el territori. Diu el molt cínic que vol que les rajoles siguen verdes com l'herba, però l'únic que porta camí d'aconseguir és que les vaques acaben menjant rajoles.