ES POT SER MÉS MISERABLE? La crescuda de l’Ebre posa en perill diversos pobles que han hagut de ser evaquats i provoca inundacions a Navarra i Aragó. En les pròximes hores els problemes podrien traslladar-se a Catalunya. La reacció de Francesc Camps ha sigut reivindicar el transvasament de l’aigua de l’Ebre. Es pot ser més miserable? Què pensaria ell si vinguera una gota freda al País Valencià i els catalans i els aragonesos aprofitaren que els nostres pobles i els nostres camps estan anegats per preguntar-li a Francesc Camps per què no embassa l’aigua i deixa que se’n vaja i es perda en la mar?

Extret de www.jaentenimprou.org

Powered by Blogger

Punxa sobre la imatge de Máximo per veure-la sencera a El País

Powered by Blogger

Vist el logo i el "manual d'identitat corporativa" de Compromís només podem dir que és un treball gràfic molt millorable que no satisfà, ni de lluny, les nostres expectatives. Mal comencem...

"El presidente Camps ha dejado dicho que nada sabe de Terra Mítica, inmersa en una investigación judicial, porque no es «experto fiscal». Haberlo dicho antes. Si el personal llega a saber que no es experto fiscal, igual ni lo vota. Pero tampoco es ingeniero hidráulico y el trasvase del Ebro se ha apoderado de su vida. Ni es piloto de Formula 1 y ha logrado que el circuito urbano y señor Ecclestone, que forman una unión indisoluble, se apodere de las nuestras: el millonario inglés ya es como de la familia. El presidente es lo que es: presidente (y ya es bastante). Y un presidente posee unas elevadas cotas de responsabilidad. Entre otras cosas, responde del erario público, que ha de estar en la cima de sus incumbencias. Y de la sanidad, y la educación, y el medio ambiente, y la cultura y estas cosas que abraza el sector público cubriendo los huecos o en correspondencia con la sociedad civil. Otra cosa es que el presidente cargue sobre las espaldas de los consellers -existen muchos modos para desviar la responsabilidad- las decisiones y los compromisos, programáticos o no. O que pervierta el debate y persuada a la opinión pública de que, en determinados asuntos, las carencias de los valencianos provienen de Madrid: constituye la estrategia electoral por la que transita Camps y el PP desde la llegada a Madrid de los socialistas. Pero aunque el presidente dibuje un imaginario en el que su figura permanezca ausente -o por encima del bien y del mal- y los consellers aparezcan mordiendo el polvo callejero y mediático a diario y por delegación -o el mismísimo Zapatero-, el jefe del Consell mantiene en su naturaleza toda la responsabilidad. La responsabilidad política, que igual sirve para un roto que para un descosido. No es experto fiscal, pero poco importa. Ni músico, y opina de la orquesta del Palau de les Arts. Ni pintor, y colocó a De Felipe en el IVAM. Etcétera. El presidente de la Generalitat es eso: presidente. «Lo más grande en la vida», como dice orgulloso. Y ha de mojarse. Los fracasos también forman parte de las esencias presidenciales."

Jesús Civera a Levante-EMV. "Un experto fiscal en Terra Mítica" (14/02/2007)

Vicente Rambla, compara el pacte EU-BLOC amb Batasuna. [29/11/2006]

Extret de www.blocjove.org

Extret de Nocapencapcap

Pròximament...


Som simpatitzants d'EU i BLOC satisfets perquè aquestes formacions hagen pactat amb el Verds per crear Compromís pel País Valencià.
Veure més informació

Powered by Blogger

Heus ací el vídeo de "promoció turística" de Castelló que ha pagat la corporació presidida per Carlos Fabra i que està triomfant a la xarxa per "frikie". Respireu profundament...


Quin govern es formarà després de les eleccions?
PP
PSPV+EUPV+BLOC
PP en minoria
PSPV en minoria
  

divendres, 16 de febrer del 2007

ELS BARRACONS I ELS DEUTES DE L'ABELLA MAYA

Camps ha perdut el sentit de la realitat. O pot ser levita, que per al cas és el mateix. Ahir, en el ple de les Corts que es va fer a Borriana, va fer una indecent defensa dels avanços que, segons ell, s'han produït en l'escola pública. Que si 15.000 professors més, que si 440 nous centres escolars... I mentrestant, a les portes on desenrotllava el ple, una manifestació de pares i mares protestaven perquè els seus fills estan en barracons, sense aigua potable, ni engrunsadores, ni biblioteca, ni cap ombra en el pati ... I què se li acudeix a Francesc Camps en un atac de generositat per posar punt i final al tercermundisme que li acaben de denunciar?: Doncs, comprometre's a posar “de forma immediata” una engrunsadora, aigua i un punt d'ombra en el pati. Menuda escola pública!. Ja ho veuen: és més fàcil desemmascarar un trampós que a un coix.

Clar que ell no es dona mai per al.ludit. Un moment després, el Molt Honorable ja estava proclamant que el seu govern, que tothom sap que està endeutat fins les celles, ha aconseguit un superàvit de 500 milions d'euros.

I poc després, encara té la barra d'advertir a Zapatero que no li permetrà que l'AVE Madrid-País Valencià no siga de primera. “Nosaltres – va dir l'animeta- estem posant infraestructures de primera divisió en totes les comarques i també exigim que el Govern d'Espanya invertisca en infraestructures de primera divisió en la nostra Comunitat”. Segurament per a ell el model de “infraestructures de primera divisió” que està posant el seu govern és la línia 1 del metro de València on van morir 42 persones i altres 45 van resultar ferides a causa de la seua deixadesa.

I el molt desvergonyit encara té la barra de posar com exemple de la defensa que fa dels interessos valencians la firma a Luxemburg d'un “acord de finançament del Banc Europeu d'Inversions per a infraestructures educatives”. I ho diu com si haguera vingut carregat amb una subvenció a fons perdut quan tothom sap que els bancs no donen res i que l'únic que feu va ser començar a tramitar un crèdit. Tots hem demanat alguna vegada diners a un banc. El que no hem fet mai és dir triomfalment que la caixa d'estalvis ens ha finançat la casa. Simplement, diem que ens hem hipotecat. Que és l'especialitat de Camps: hipotecar-no els present i el futur. Però clar, tu escoltes Canal 9 i sembla que ha vingut de Luxemburg amb un pa baix del braç.

Camps i l'abella Maya, parella. Els dos viuen en un país mundicolor volando sin cesar en un mundo sin igual. Encara que moltes classes es donen en barracons, encara que el deute que genera dia a dia hipoteque el nostre futur i a pesar que pujar en algunes línies de metro s'haja convertit en una activitat de risc. I tot el que hem contat, ha passat en un dia.

Comentaris en "ELS BARRACONS I ELS DEUTES DE L'ABELLA MAYA"

 

Escriu un comentari