LA FILOSOFIA DEL COLPISME

El PP ha aprofitat la seua majoria absoluta per modificar al seu gust la Llei de Govern. Mentrestant, Camps es trobava fora, a Berlin, fent lloes a la rajola i desvelant que la I+D del País Valencià consistirà en formar cambrers que sàpien fer un calimocho com cal. Ahir, també es trovaba fora de les Corts el diputat socialista José Camarasa. Havia sigut expulsat per Julio de España per associar el PP amb el franquisme. Cosa estranya, ja que ens pensàvem que la comparació els afalagava. En les Corts, la prepotència, l'arbitrarietat i una versió més d'El Fugitiu que tant a sovint protagonitza el president Camps. El parlament valencià ha tancat pràcticament la legislatura. Ara la política prendrà el carrer. El PP s'ha entossudit a forçar unes eleccions avançades amb un punt de partida: Zapatero ha perdut legitimitat i ja no representa els ciutadans. No hi ha tirs, però és la filosofia del colpisme: la pàtria en perill, el buit de poder provocat per un president que no és amo de les seues decisions perquè li les dicta ETA, la falta de legitimitat... No ho diem nosaltres, ho diuen ells. I s'ho creuen. I actuen en conseqüència.... Ho aprofiten tot. Fins i tot converteixen en notícia que tres o quatre presos es queden una nit sense sopar per dir que en les presons tots estan en vaga de fam reclamant el mateix tracte que De Juana Chaos. Finalment, no han trobat cap desgraciat que haja sigut condemnat a tres anys de presó, que hi haja complit la meitat de la pena i que estiga disposat a passar-se més de cent dies en vaga de fam amb l'únic objectiu que el deixen acabar la condemna tancat en sa casa. Volen manifestar-se “per la llibertat”. Pobre paraula. Abans també es manifestaven per una Espanya grande i libre. L'esquerra hauria de pensar-se què fa. Una cosa és no entrar en el joc del PP i un altra estar amb els braços creuats. Ens referim a l'esquerra en general, però també a l'esquerra valenciana en particular, perquè podríem trobar-nos que el debat de les municipals i autonòmiques es transformara en un monogràfic sobre De Juana Chaos basat en la mentida i la demagògia. I en el bipartidisme.... perquè en eixe debat ningú no pinta fava llevat del PP i el PSOE.