LES CASTANYES I LES NUCLEARS

Les pròximes eleccions municipals i autonòmiques tenen un valor afegit que fa uns mesos ningú no s'esperava. El motiu és que s'ha estrenat un matrimoni d'amor entre la dreta i l'extrema dreta que l'església no dubtaria ni un segon en beneir. Si el PP millora posicions en les eleccions de maig donarà per bona la seua política de crispació i anirà per totes a unes eleccions avançades sobre la base que l'escorament a la dreta li resulta electoralment profitós. En aquestes circumstàncies pensar en l'amenaça d'una involució democràtica no és gens exagerat. Per contra, si les pròximes eleccions no són favorables al PP, el que s'encetarà és un debat intern que qüestionarà mètodes i liderats. Això crearia una forta divisió interna que ben bé podria collar en el naixement d'un partit d'extrema dreta. Nosaltres no ho hem decidit, però ens les municipals i autonòmiques ens juguem més del que voldríem. I el País Valencià s'ha convertit en el principal camp de batalla. Curiosament, la mobilització de la dreta coincideix amb una sorprenent passivitat de l'esquerra. Cada pas que dona el govern central hi ha trenta reaccions del PP amplificades pels seus mitjans de comunicació. Les reaccions del PSPV són mínimes i sovint a la defensiva. I lògicament, Compromís pel País Valencià no està per treure les castanyes del foc als socialistes. Tot i això, no podem estar al marge de la baralla entre socialistes i populars, perquè això equival a quedar-se al marge del debat. Posem per exemple el cas de les dessaladores. Per començar, Compromís no ha pres una postura clara. Però fins i tot així, podem intervindre. Quan el conseller Esteban Gonzàlez Pons qualifica les dessaladores de “centrals nuclears de la mar” poden entrar en el debat de les dessaladores, però també en el de les nuclears. Saludem que el conseller estiga en contra de les nuclears, animem-lo a tancar la de Cofrents. Preguntem-li quan ha canviat el seu partit de criteri respecte les nuclears. Preguntem-li a Camps en el parlament si fa seua la postura antinuclear del seu conseller. Fem el que siga, però no ens quedem al marge. I per descomptat, no fem plantejaments que reforcen els del PP.