ES POT SER MÉS MISERABLE? La crescuda de l’Ebre posa en perill diversos pobles que han hagut de ser evaquats i provoca inundacions a Navarra i Aragó. En les pròximes hores els problemes podrien traslladar-se a Catalunya. La reacció de Francesc Camps ha sigut reivindicar el transvasament de l’aigua de l’Ebre. Es pot ser més miserable? Què pensaria ell si vinguera una gota freda al País Valencià i els catalans i els aragonesos aprofitaren que els nostres pobles i els nostres camps estan anegats per preguntar-li a Francesc Camps per què no embassa l’aigua i deixa que se’n vaja i es perda en la mar?

Extret de www.jaentenimprou.org

Powered by Blogger

Punxa sobre la imatge de Máximo per veure-la sencera a El País

Powered by Blogger

Vist el logo i el "manual d'identitat corporativa" de Compromís només podem dir que és un treball gràfic molt millorable que no satisfà, ni de lluny, les nostres expectatives. Mal comencem...

"El presidente Camps ha dejado dicho que nada sabe de Terra Mítica, inmersa en una investigación judicial, porque no es «experto fiscal». Haberlo dicho antes. Si el personal llega a saber que no es experto fiscal, igual ni lo vota. Pero tampoco es ingeniero hidráulico y el trasvase del Ebro se ha apoderado de su vida. Ni es piloto de Formula 1 y ha logrado que el circuito urbano y señor Ecclestone, que forman una unión indisoluble, se apodere de las nuestras: el millonario inglés ya es como de la familia. El presidente es lo que es: presidente (y ya es bastante). Y un presidente posee unas elevadas cotas de responsabilidad. Entre otras cosas, responde del erario público, que ha de estar en la cima de sus incumbencias. Y de la sanidad, y la educación, y el medio ambiente, y la cultura y estas cosas que abraza el sector público cubriendo los huecos o en correspondencia con la sociedad civil. Otra cosa es que el presidente cargue sobre las espaldas de los consellers -existen muchos modos para desviar la responsabilidad- las decisiones y los compromisos, programáticos o no. O que pervierta el debate y persuada a la opinión pública de que, en determinados asuntos, las carencias de los valencianos provienen de Madrid: constituye la estrategia electoral por la que transita Camps y el PP desde la llegada a Madrid de los socialistas. Pero aunque el presidente dibuje un imaginario en el que su figura permanezca ausente -o por encima del bien y del mal- y los consellers aparezcan mordiendo el polvo callejero y mediático a diario y por delegación -o el mismísimo Zapatero-, el jefe del Consell mantiene en su naturaleza toda la responsabilidad. La responsabilidad política, que igual sirve para un roto que para un descosido. No es experto fiscal, pero poco importa. Ni músico, y opina de la orquesta del Palau de les Arts. Ni pintor, y colocó a De Felipe en el IVAM. Etcétera. El presidente de la Generalitat es eso: presidente. «Lo más grande en la vida», como dice orgulloso. Y ha de mojarse. Los fracasos también forman parte de las esencias presidenciales."

Jesús Civera a Levante-EMV. "Un experto fiscal en Terra Mítica" (14/02/2007)

Vicente Rambla, compara el pacte EU-BLOC amb Batasuna. [29/11/2006]

Extret de www.blocjove.org

Extret de Nocapencapcap

Pròximament...


Som simpatitzants d'EU i BLOC satisfets perquè aquestes formacions hagen pactat amb el Verds per crear Compromís pel País Valencià.
Veure més informació

Powered by Blogger

Heus ací el vídeo de "promoció turística" de Castelló que ha pagat la corporació presidida per Carlos Fabra i que està triomfant a la xarxa per "frikie". Respireu profundament...


Quin govern es formarà després de les eleccions?
PP
PSPV+EUPV+BLOC
PP en minoria
PSPV en minoria
  

dilluns, 19 de març del 2007

MENTIDES, RAJOLETES I INDULGÈNCIES

Les mentides, amb el temps, acaben neutralitzant-se soles. Hui ningú no dubta que a l'Iraq no hi havia armes de destrucció massiva. Tampoc queda quasi ningú que es crega que els atemptats de Madrid foren obra d'ETA. Cada dia són més els que se n'adonen que les manifestacions del PP tenen com a eix el mateix principi que la guerra d'Iraq: el seu caràcter preventiu. Navarra no està en “perill” però es manifesten “por si acaso”. La unitat d'Espanya tampoc està en perill, però s'escandalitzen “por si acaso”. El govern no ha fet cap cessió a ETA, però fan una crida als patriotes “por si acaso”. Com van invadir Iraq “por si acaso”. I els ciutadans, “por si acaso” el PP els enganya, no se'l creuen.

La guerra de Madrid entre Zapatero i Rajoy no ens ve malament al País Valencià, ja que ací, per desgràcia, es vota en clau estatal. I quan Camps, per exemple, proclama el drama que seria un govern tripartit d'esquerra, cada vegada hi ha més gent que pensa: “clar, por si acaso”. I el “por si acaso, cada vegada li fan menys cas al PP.

Quina credibilitat pot tindre Camps quan promet la gratuïtat dels llibres de text quan ha votat vuit vegades contra eixa mesura en les Corts? Com pot enganyar algú fent bandera de l'educació, de la sanitat i del medi ambient?

El PP té Canal 9. Cert. Però cada vegada són més els que pensen que “si ho diu Canal 9, és mentida”. I també els que se n'adonen que la televisió de Camps calla el que no li interessa. En Canal 9, per exemple, no van donar les hectàrees que es van cremar en els recents incendis forestals, però el fet de callar-ho no ha impedit que els afectats hagen incrementat la seua desconfiança cap la televisió que ha ignorat el seu problema. La telepepé calla tots els embolics de Carlos Fabra, però de veres pensen que a Castelló no saben el que passa i els que se'ls amaga?

Pot ser l'esquerra hauria de ser un poc més agressiva en les seues denúncies. Perquè ací es recorda molt a sovint la frase “nos vamos a forrar” aplicant-la a Eduardo Zaplana (tot i que és de Vicente Sanz) i ningú està passant llista als que, seguint la “consigna”, han acabat forrant-se rajoleta a rajoleta.

I Camps també s'ha forrat? No ens consta que ho haja fet personalment, però ha enriquit l'església. Ha donat milions d'euros perquè el Papa vinguera a València i ara vol fer-los una universitat a la seua mida perquè els futurs metges inunden la ciència de dogmes reaccionaris. I això, és una altra manera de forrar-se, encara que siga d'indulgències. Nosaltres no tenim per què pagar-li a Camps el cel amb els nostres diners. Si vol fer mèrits celestials, que faça penitència que nosaltres ja n'hem fet prou aguantant-lo.

Comentaris en "MENTIDES, RAJOLETES I INDULGÈNCIES"

 

Blogger DE TOT UN POQUET Diu ... (6:18 p. m., de març 20, 2007) : 

Cada dia m'agrada més el vostre bloc.
Ànims...

 

Escriu un comentari